ORDRE d'11 de maig de 1983, per la qual s'aproven les orientacions educatives que han de regir les activitats en tots els centres assistencials i educatius que acullen infants fins a sis anys. (Pàg. 1459)
El Decret 65/1982, de 9 de març, que regula l'atenció assistencials i educativa als infants fins a 6 anys no inscrits en centres d'ensenyament, estableix al seu article 3 que tots els centres, serveis i establiments a què fa referència, hauran d'aplicar les orientacions educatives del Departament d'Ensenyament com a base d'una programació que sigui un instrument àgil i flexible al servei del procés educatiu dels infants.
Atesa la necessitat de donar als educadors unes pautes orientadores que permetin d'elaborar un projecte educatiu coherent per al desenvolupament harmònic dels infants, que complementi l'acció educativa dels pares, i amb la finalitat d'establir uns indicadors pedagògics per tal que cada centre realitzi una programació que sigui un instrument àgil i flexible al servei del procés educatiu dels infants que acull;
D'acord amb les atribucions que expressament em confereix en aquest respecte la disposició final primera de l'esmentat Decret 65/1982, de 9 de març, ordeno:
Article primer.
S'aproven les Orientacions Educatives que han de regir les activitats de tots els centres assistencials i educatius que acullen infants fins a 6 anys, sens perjudici de les modificacions que, si s'escau, puguin produir-se com a resultat d'un procés d'experimentació.
Article segon.
Les Orientacions Educatives consten de Programes Bàsics i de Desenvolupaments Didàctics. Els Programes Bàsics es publiquen en l'annex d'aquesta Ordre.
Article tercer.
La Direcció General d'Ensenyament Primari difondrà, a través de les publicacions del Departament d'Ensenyament i per a ús dels educadors, els Desenvolupaments Didàctics dels Programes Bàsics que s'aproven.
Article quart.
Tots els centres assistencials i educatius que acullen infants fins a sis anys hauran d'aplicar les Orientacions Educatives mitjançant un Projecte Educatiu i una programació que sigui un instrument àgil i flexible al servei del procés educatiu dels infants que acullen.
Article cinquè.
Les activitats de formació dels educadors que actuïn en l'àmbit que regula aquesta Ordre hauran de considerar, com a base de programació, les Orientacions Educatives que s'aproven.
Disposicions finals.
Primera.
Es faculta la Direcció General d'Ensenyament Primari per al desplegament, la interpretació i l'execució d'aquesta Ordre, en l'àmbit de les seves competències.
Segona.
La present Ordre entrarà en vigor l'endemà de la seva publicació al Diari Oficial de la Generalitat.
Annex
Objectius i
orientacions per a l'actuació educativa amb els infants de
zero a sis anys
1. L'educació en els primers anys de vida
El procés educatiu de la persona humana comença en el mateix moment del seu naixement i continua al llarg de tota la seva vida. L'acció educadora durant els primers anys de l'infant té per objectiu la formació i el desenvolupament harmònic de la seva personalitat que, exercida amb amor, respecte i llibertat, ha de potenciar totes les seves capacitats, de tal manera que esdevingui un infant autònom, feliç i responsable per poder conviure, participar i realitzar-se plenament com a persona i, en la mesura de les seves possibilitats, en una societat democràtica.
2. Dret i deure dels pares
Als pares i tutors correspon, en primer lloc, el dret i el deure d'educar els seus fills. Amb la família el nen conviu, creix i es comunica i, a partir d'ella, cal procurar-li el seu benestar físic, material, afectiu i social. La societat i els poders públics han de vetllar pel compliment d'aquests deures i facilitar als pares els ajuts i els recursos que calguin. Per altra banda, a mesura que l'infant va creixent, li serà cada vegada més convenient la incorporació a un centre educatiu, on pugui desenvolupar de forma més àmplia i sistemàtica les seves capacitats personals. A més a més de la funció educativa, aquest centre serà útil en el sentit d'atendre l'infant de forma adequada durant unes hores al dia en què els pares, donades les seves tasques laborals o situacions sòcio-familiars diverses, no puguin fer-ho.
3. Funció educativa, sanitària i social dels centres. Procés d'integració de l'infant
Les institucions educatives per a la primera infància, conjuntament amb els pares, afavoriran la sociabilització de l'infant, i posaran les bases d'un procés d'aprenentatge llarg i complex. Així, a poc a poc, entraran en el món de la relació amb els altres i posaran en joc unes destreses socials bàsiques -imitació, participació, comunicació llenguatge, etc.- que els faran aptes per a la convivència i la tolerància, tot fent el seu camí d'integració social i descobrint les possibilitats que l'entorn els ofereix.
Els centres i serveis que acullen infants durant els primers anys de vida han d'exercir una funció educativa, sanitària i social i organitzar-se com a complement de la tasca familiar. Han d'afavorir un ambient educatiu en el qual l'infant trobi la seguretat, l'estabilitat i la confiança necessàries per desenvolupar-se feliçment i eficaçment. Hauran de disposar de materials adequats als interessos i necessitats dels infants i d'espais suficients i ben assolellats, tant interiors com exteriors i proporcionats a les diferents activitats, per tal que hi puguin jugar, observar, ser creatius i actius, en la mesura de la seva edat i possibilitats.
4. Funció de l'educador
L'educador ha d'establir una bona relació afectiva i estimuladora amb els infants, per tal de proporcionar-li seguretat i alegria i ajudar-lo a créixer i compartir. Cal que sigui capaç de crear un clima de serenor, de pau i, alhora, motivador. Ha d'observar i guiar el comportament de l'infant així com la seva evolució en tots els aspectes maduratius de la personalitat, i desvetllar, tant com sigui possible, les seves capacitats, tot respectant les seves característiques personals i el seu ritme evolutiu. Ha de tenir un coneixement profund del desenvolupament físic i psicològic dels nens i nenes i de les etapes de creixement i evolució. L'actitud personal de l'educador implica ser receptiu a les necessitats dels infants i, al mateix temps, exercir d'una forma rigorosa i professional la seva tasca, permanentment posada al dia, mitjançant una constant renovació pedagògica.
5. Treball professional, coordinat i en equip
La complexitat i transcendència de la tasca educadora, sobretot durant els primers anys de vida, és prou àmplia com perquè tots els professionals que intervenen en un moment determinat en la vida de l'infant realitzin el seu treball en equip, de manera coordinada, amb criteris compartits, assegurant així la coherència del procés de creixement i formació de cada infant.
6. Relació família-centre educatiu
S'ha de proporcionar, sempre, una relació familiar entre els educadors, el personal del centre, els infants i els pares. Per facilitar-ho caldrà que l'educador tingui al seu càrrec un nombre reduït de nens i nenes. Si es tracta de centres grans, cal que s'organitzin en petits nuclis, la qual cosa permet un tracte educatiu d'intimitat i de diàleg. El centre ha de facilitar la bona comunicació dels educadors amb els pares mitjançant la relació diària i amb entrevistes i informes individuals i periòdics, amb la finalitat de fer el seguiment de la salut i creixement de l'infant vetllant per la bona integració familiar i social, detectant a temps possibles carències i contrastar amb els pares el comportament i l'evolució de l'infant en el marc familiar i en l'escolar. Les reunions sovintejades han de servir, també, per explicar el projecte educatiu del centre, promoure la participació activa dels pares i afavorir una tasca de formació i informació permanent de les famílies i de la comunitat educativa pel que fa a llur responsabilitat personal i social.
7. Projecte educatiu
El centre ha de possibilitar la integració i l'adhesió d'infants, pares i educadors al voltant d'un Projecte Educatiu, comú i obert, que doni coherència global a l'actuació educadora. Aquest Projecte Educatiu serà un marc de referència ampli que reflecteixi la identitat i els objectius generals del centre, el sentit de la relació educativa, l'arrelament al medi i la participació democràtica.
Això s'ha de traduir en unes actuacions concretes que contemplin, entre d'altres, els aspctes següents: adaptació de l'infant al centre; temps d'estada a l'escola; procés d'alimentació; descans, repòs i lleure; educació per a la salut; higiene, aspecte de relació i la programació globalitzada de tot el procés d'aprenentatge, flexible i adequable a cada infant i a les diferents realitats de l'entorn.
8. Comunicació, llenguatge i pensament
La tasca educativa durant les primeres edats de l'infant ha de tenir presents els nivells de comunicació, expressivitat i coneixement i els ha de potenciar com a llenguatge del cos, llenguatge del medi i llenguatge simbòlic. El coneixement i domini del propi cos està íntimament relacionat amb la capacitat d'expressió i de comunicació. A mesura que l'infant avança en la interiorització del moviment, de les sensacions, de l'adquisició del seu esquema corporal i l'organització de l'espai i del temps, és capaç d'expressar les pròpies emocions, necessitats i sentiments, i per tant, de comunicar-se millor amb les persones que l'envolten i amb el medi. Aquesta relació ajuda a posar les bases del pensament quan l'infant esdevé capaç de representar la realitat i la seva pròpia acció.
9. Objectius generals
Els objectius generals de la tasca educadora amb els infants d'aquesta edat se centren a afavorir al màxim el seu desenvolupament harmònic atenent les seves necessitats bàsiques, d'ordre biològic (protecció, alimentació, descans) i d'ordre psicològic (relació amb els altres així com exploració, coneixement i interpretació del medi que els envolta). Caldrà partir sempre dels estudis sobre l'evolució psicològica dels infants i del coneixement i observació sistemàtica de les peculiaritats personals i socials de cada un d'ells. D'això, se'n derivarà, sempre, una més gran estimació i comprensió dels nens i nenes i del seu món, tant per part dels pares com dels educadors del centre.
10. Cada infant, una personalitat diferent
La planificació d'objectius ha de prendre com a base la unitat en la personalitat de cada infant, atenent les diferències individuals i les transformacions que, sobretot els primers anys, s'edevenen en el seu desenvolupament. El procés de creixement provoca, sovint, diferents ritmes d'evolució que cal respectar, tenint presents els línmits d'adquisicions maduratives prois de cada edat. Amb una observació atenta es podran detectar i prevenir possibles retards i deficiències, cosa que, amb una intervenció adequada i feta a temps, evitarà dificultats posteriors i la marginació innecessària d'alguns infants, i farà realitat una educació compensadora i per a tothom.
11. Objectius específics: globalitat de la tasca educativa
A l'hora de planificar el treball, l'equip d'educadors partirà d'unes àrees de conducta específiques i les programarà gradualment, de forma flexible i adaptable a les diferents realitats, desenvolupament sensòrio-motor, comunicació i llenguatge, afectivitat i sociabilització, actitud i hàbits, evolució del pensament i coneixement del medi. S'emprarà, sempre, una didàctica globalitzadora, partint dels interessos i necessitats dels infants. S'afavorirà la creativitat i la comunicació a través d'activitats diversificades, entre les quals no mancarà l'estimulació de la sensibilitat musical i l'expressió plàstica, en un marc d'alegria i relaxament.
12. Les activitats com a joc
Les activitats han de tenir un caire de joc, i cal organitzar-les de manera que deixin l'infant un ampli marge d'espontaneïtat i d'iniciativa. Convé, però, establir uns ritmes estables per tal que l'infant no es desorienti. Les activitats han d'ajudar a donar seguretat a l'infant, perquè necessita uns punts de referència rítmics i estables. A mesura que va creixent, ja es poden planificar activitats que requereixin un nivell més alt d'atenció i comprensió. Cal, doncs, observar-lo de prop i no exigir-li més del que realment la seva evolució permet. Les feines proposades han de respondre, sempre, a una motivació prèvia.
13. Emtitat pròpia i específica dels nivells educatius
L'educació de l'infant comença en el mateix moment del seu naixement; és una responsabilitat dels pares però que implica tota la societat. Cada etapa evolutiva té entitat per si mateixa i els nivells educatius en què l'infant pot integrar-se a través de la creació i el funcionament de centres i serveis diversos, han de presentar, per a les diferents edats, unes característiques educatives específiques i concretes, i garantir la línia de continuïtat de les diverses etapes. La nova estructuració de l'E.G.B. en cicles contempla, a Catalunya, l'educació de l'infant de cinc anys en el marc del Cicle Inicial i amb un programa propi, aprovat oficialment. L'objectiu d'aquesta inclusió és doble: per una banda, respectar les característiques evolutives de l'infant i, per l'altra, assegurar una constant d'actuació pedagògica coherent entre el parvulari i l'Educació General Bàsica, cosa absolutament necessària, per a la qual convé una tasca sistemàtica de coordinació entre centres i educadors.
14. Pautes per a una programació evolutiva
A continuació es deplega un ventall d'objectius sistematitzats i referenciats per edats. A partir de la seva lectura, estudi i reflexió, els educadors hauran de fer el seu programa globalitzat de treball per cada grup d'infants. Els objectius són distribuïts per edats, amb una breu referència de les característiques específiques que els són pròpies, tot i sabent que una divisió de qualsevol etapa educativa és sempre arbitrària i susceptible de ser abordada des de diferents criteris de classificació. Això no obstant, les pautes que segueixen serviran d'orientació per a l'educador si té presents els diversos ritmes maduratius i les diferències individuals dels infants.
Objectius de l'acció educativa amb infants de 0 a 6 anys
Els primers anys de vida de l'infant
L'infant d'aquesta edat està en un període evolutiu caracteritzat pel desenvolupament de les funciosn bàsiques (especialment les sensòrio-motrius i mocionals). És el període de la vida de l'infant en què experimenta una transformació més ràpida, gràcies a la plasticitat del seu sistema nerviós central. Això fa que les atencions que ha de rebre tinguin una importància cabdal.
En el seu primer any de vida, l'infant avança en la motilitat, i passa d'una activitat inicialment reflexa a una activitat progressivament més voluntària. Passa també d'una dependència de l'adult, inicialment absoluta, a una certa independència pel que fa a la possibilitat de manipular objectes, observar-los des de diferents posicions i traslladar-se de forma independent.
Inicia també la consciència d'ell mateix gràcies a una diferenciació progressiva de les seves emocions i a un intercanvi més ric amb el món que l'envolta, principalment els adults pròxims, amb els quals va establint una comunicació creixent.
Caldrà que els pares i educadors li proporcionin un ambient estable i estimulador a fi que l'infant es trobi ben acollit i progressivament pugui:
1. Controlar gradualment el to muscular i la postura. Controlar progressivament el cap i el tronc en diferents posicions: estirat, assegut, dret...
2. Coordinar progressivament els moviments globals. Dissociar i coordinar els diferents moviments en els desplaçaments (desplaçaments horitzontals, asseure's, aixecar-se, inici de la marxa...).
3. Iniciar el coneixement del propi cos gràcies a l'evolució de la sensibilitat interna i externa i a les conductes exploratòries amb tot el seu cos. Iniciar el seu reconeixement davant del mirall.
4. Coordinar progressivament la motilitat fina: Iniciar-se en la motilitat facial. Dominar la prensió cada vegada més voluntària i reeixida.
5. Iniciar la coordinació ull-mà i en general perceptiu-motora: girar el cap en Direcció d'un estímul sonor, seguir amb la mirada els desplaçaments de la mà, portar a la boca un objecte, desplaçar-se a buscar un objecte que s'ha allunyat...
6. Discriminar progressivament els estímuls visuals, auditius, tàctils, olfactius i gustatius. Reconèixer objectes i persones familars. Iniciar la diferenciació del timbre i la intensitat de diferents sons (la veu humana i la música hi tenen un paper important). Discriminar diferents gustos, principalment el contrast dolç-salat.
7. Comunicar-se amb l'actitud, amb el gest i amb la mirada. Primeres emissions de sons com a imitació dels adults i com a joc funcional. cap al final del període, interpretació d'algunes paraules en contextos significatius, relacionades amb objectes, persones o accions conegudes.
8. Iniciar les relacions afectives: Expressar, de forma progressivament més diferenciada, les emocions agradables i desagradables. Diferenciar i reconèixer les persones del seu voltant. Manifestar alegria i satisfacció quan apareixen els adults coneguts.
9. Adquirir els primers hàbits: alimentaris, de son, de repòs i de neteja. Adquirir un ritme regular i tranquil i iniciar la col·laboració en aquestes activitats.
10. Adquirir el coneixement progressiu de les persones, objectes i situacions presents. Relacionar progressivament algunes de les seves accions amb la reacció o resultat que provoquen, com llençar objectes i esperar el soroll o que l'adult els reculli.
L'infant d'1 a 2 anys
L'infant continua fent, en aquest període, un gran nombre d'adquisicions motores, però també cognitives i d'afirmació personal. És un període caracteritzat per l'exploració sensòrio-motora que, gràcies a la marxa i l'habilitat manual creixents, obre el seu camp d'acció.
És també un període caracteritzat per les conductes imitatives, tant en presència del model com quan aquest ha desaparegut. El joc imitatiu es converteix en una activitat important a la qual el nen d'aquesta edat dedica força estones, es recrea reproduint el que veu, ha vist o ha fet ell mateix amb anterioritat. Aquest joc el fa avançar progressivament en el coneixement del món que l'envolta i és una font d'aprenentatges socials.
Adquireix una consciència progressiva del seu cos i del seu propi jo, gaudeix jugant a aparèixer i desaparèixer davant del mirall i davant de la presència dels grans. Cerca en les seves accions un lligam afectiu amb els altres i progressivament va aprenent a diferenciar-los.
Es caracteritza, també, per la creixent capacitat de comunicació, tant gestual com verbal. És el moment en què s'inicia el llenguatge oral:
1. Controlar progressivament l'equilibri en diferents posicions. Mantenir actituds corporals diverses com mantenir-se quiet una estona curta com a contrast de l'activitat.
2. Millorar la coordinació dinàmica en els desplaçaments: seguretat en la marxa, caminar endavant i endarrera, inici de córrer i enfilar-se.
3. Reconèixer progressivament el seu propi cos: que les diferents parts són d'ell mateix gràcies a l'exploració del cos amb la vista, amb les mans, amb la boca i gràcies al contacte corporal amb els altres. Associar les parts més conegudes amb el seu nom: mans, cap... Reconèixer-se davant el mirall.
4. Controlar gradualment la motilitat fina: coordinació progressiva de la mímica facial. Millorar la prensió i la manipulació d'objectes. Progressar en la capacitat de realitzar gests i accions com: utilitzar la cullera per menjar, intentar pentinar-se... Progressar en la coordinació perceptivo-motora.
5. Discriminar progressivament estímuls a través dels diferents sentits. Reconèixer sons i melodies senzilles i conegudes: reconèixer imatges visuals d'objectes usuals i fotografies de persones conegudes.
6. Comunicar desigs, necessitats i sentiments diversos a través d'actituds corporals i gestos combinats amb sons. Utilitzar diferents sons com a mitjà de comunicació i com a imitació de l'adult. Cap el final del període: comprendre el llenguatge adult que fa referència a ell i al seu entorn pròxim. Utilització de paraules-frase com a substitut o acompanyament de l'acció. Primeres emissions verbals significatives.
7. Progressar en les manifestacions afectives: Diferenciar el que li proporciona plaer o displaer. Manifestar sentiments diversos (davant els objectes, les persones i situacions diferents). Participar més activament en la relació amb els adults pròxims. Progressiu interès per altres nens i aults i progressiva capacitat de captar estats emocionals evidents dels altres.
8. Progressar en l'adquisició d'hàbits participant-hi més activament. Acceptar una alimentació variada. Descansar en períodes menys sovintejats. Cap al final del període, inici del control d'esfínters lligat a un interès per totes les activitats que s'hi relacionen. Participar més activament en el menjar i en la neteja.
9. Adquirir el coneixement progressiu dels objectes i de les persones pròximes, buscant-los activament quan han desaparegut i combinant diferents estratègies per aconseguir-los. Conèixer la situació habitual dels objectes en un espai conegut. Imitar una acció a partir d'objectes o situacions significatives.
L'infant de 2 a 3 anys
L'infant d'aquesta edat adquireix una considerable autonomia. Es nota un progrés en el desenvolupament i en la seva personalitat; afirmació del «jo» personal i crisi d'oposició. És conscient d'ell mateix, i de la seva unitat com a persona, s'oposa amb el «no», buscant així la pròpia afirmació i la diferenciació entre ell i el que li ve de fora. Va prenent consciència de les possibilitats que se li ofereixen a la seva activitat pràctica i s'interessa pels resultats del seu propi treball. Aconsegueix una fita important en l'adquisició d'hàbits, fet que li proporciona satisfacció i l'ajuda a progressar en autonomia. Evoluciona en la capacitat de concentració, i això fa que pugui dedicar-se a activitats de més llarga durada.
És un període caracteritzat també per les adquisicions en el camp del llenguatge, amb el pas de la paraula-frase a la frase pròpiament dita, i amb un enriquiment progressiu de vocabulari. Progressa en la funció simbòlica i se situa en el nus mateix de la imitació diferida i el joc simbòblic, joc fictici que li permet de substituir la realitat concreta per imatges i símbols.
Reprodueix, de manera imaginativa, les seves vivències i així pot avançar en el coneixement d'ell mateix i del medi, canalitzar els seus propis conflictes i progressar en aprenentatges socials.
L'actuació dels educadors anirà encaminada a aconseguir:
1. Controlar progressivament la coordinació estàtica. Mantenir l'equilibri en diferents posicions i conservar actituds corporals variades. Mantenir-se sobre un sol peu o de puntetes estones curtes, mantenir-se assegut amagant un peu.
2. Avançar en la coordinació dinàmica. Exercitar noves formes de desplaçament (pujar i baixar escales sol, saltar...). Progressar en la capacitat d'iniciar un moviment d'acord amb un senyal de l'exterior i d'adaptar el propi moviment a un ritme senzill.
3. Adquirir progressivament la consciència del seu esquema corporal: situació més precisa i diferenciada de les parts del cos. Augmentar gradualment el vocabulari referit al cos.
4. Coordinar els moviments fins amb més precisió. Millorar la mímica facial. Realització més reeixida de gestos i activitats complexes com rentar-se les mans, desembolicar un paquet... Inici de la coordinació òculo-manual en el grafisme.
5. Organitzar progressivament les dades sensorials. Percepció més detallada de la realitat que sent, veu i manipula, associant-la amb la seva experiència anterior. Avançar en el reconeixement d'objectes, gravats, cançons... i saber-ho expressar oralment. Recordar i reproduir estructures melòdiques senzilles.
6. Expressar-se a través de la música, el moviment, els gestos, el joc i la paraula. Augment considerable del llenguatge comprensiu. Descoberta gradual del fet que cada cosa té un nom. Afinament progressiu i interès pel significat de les paraules. Expressió de les primeres frases. Progressiva millora de l'articulació. Exteriorització espontània a través del llenguatge de les necessitats i emocions. Denominació d'ell mateix. Inicar-se en la descripció d'imatges sensorials, en saber escoltar les narracions dels adults.
7. Identificar-se ell mateix com a persona. Adquisició de la voluntat progressiva d'autoafirmació (desig de fer les coses sol, oposició a les propostes dels altres...)
Descoberta de les diferències corporals dels nens i de les nenes. Buscar la companyia d'altres nens. Interessar-se per altres adults fora dels més pròxims.
8. Col·laborar amb iniciativa en les activitats quotidianes. Controlar esfínters progressivament tant de dia com de nit. Exercitar-se a vestir-se i rentar-se. Iniciar-se en l'adquisició d'hàbits de comportament social, compartir les joguines, recollir-les... Mantenir l'atenció en una activitat de grup, sempre que sigui senzilla. Realització de petits encàrrecs.
9. Representar objectes i accions de la vida diària per mitjà de símbols, imatges o accions fictícies. Inici del joc simbòlic com a reproducció, cada vegada més elaborada, de la vida dels adults, altres nens i animals...
10. Iniciar-se en aparellar i ordenar objectes segons les seves característiques perceptives. Orientar-se en l'espai: conèixer espais diferents de casa seva o de la Llar d'Infants. Reconèixer espais exteriors freqüentats.
L'infant de 3 a 4 anys
En aquest període avança considerablement en les adquisicions psicomotores, en el llenguatge i en la simbolització. Gràcies a aquests nous aprenentatges té un coneixement més ampli de la realitat que l'envolta.
El seu llenguatge s'enriqueix gradualment amb l'adquisició de vocabulari i d'estructures bàsiques de la llengua, i guanya seguretat en la seva comunicació. Comunicació que, d'altra banda, troba noves vies en l'expressió corporal i plàstica. Està marcat, encara, per una forta individualització. Necessita centrar-se en si mateix i en el seu propi cos i, a la vegada, cerca la intervenció de l'adult per consolidar la pròpia identitat. És capaç de relacionar-se amb altres nens, amb alguns d'ells de forma molt sovintejada. Aquesta relació té un caire egocèntric: l'altre nen és un bon mirall per reflectir-s'hi.
Inicia la seva capacitat d'establir relacions mentals, sobretot a partir de la percepció sensorial.
El treball educatiu en aquestes edats anirà dirigit a:
1. Dominar progressivament l'equilibri del cos en diferents posicions. Coordinar els moviments en els desplaçaments (córrer, saltar, superar obstacles...). Progressar en la capacitat de parar moviments d'acord amb un senyal o signe exterior. Seguir un ritme senzill amb el propi moviment.
2. Avançar en la interiorització del propi cos. Localitzar les principals parts del cos i dir-ne el nom. Definició progressiva de la dominància lateral, principalment de la mà. Orientar-se en l'espai: nocions d'alt-baix i davant-darrera.
3. Coordinar la motilitat fina en la mímica facial (imitar moviments amb la llengua i el nas) i també en activitats manipulatives diverses (estripar, enganxar, pintar...). Progressar en la coordinació ull-mà aplicada a l'activitat gràfica. Dominar un sentit de rotació en el traç.
4. Analitzar progressivament les diferents percepcions sensorials: distingir/diferenciar formes, colors, sons, olors... sempre que es tracti de pocs elements, que siguin contrastats. Comparar objecte i imatges segons les seves característiques perceptives.
5. Progressar en l'expressió gestual i rítmica. Iniciar la comunicació de vivències mitjançant el gest. Millorar la capacitat de seguir ritmes diferents amb el seu cos i amb la veu. Descobrir el món sonor que l'envolta. Millorar la sensibilització per la música i el contrast so-silenci.
6. Enriquir la capacitat de comunicar-se oralment en les dues vessants de comprensió i expressió. Comprendre ordres i narracions senzilles. Adquirir el vocabulari propi de l'edat. Utilitzar mots relacionats amb el temps, l'espai, activitats corporals i altres percepcions. Expressar-se utilitzant estructures lingüístiques senzilles. Prendre part en activitats d'expressió col·lectives.
7. Progressar en l'expressió plàstica. Inici del dibuix figuratiu. Avançar en la utilització del color i en la descoberta del volum mitjançant el modelatge.
8. Progressar en la conciència d'ell mateix i en la seva autoestima. Expressar la progressiva necessitat d'autoafirmació alternant manifestacions d'objecció a l'adult i sol·licitant la seva protecció en moments d'inseguretat. Gaudir de la pròpia activitat en el joc.
9. Avançar en la seva socialització. Guanyar en autonomia respecte a l'adult en les activitats de manipulació i en els hàbits. Avançar en la relació amb els altres nens. Interioritzar normes de comportanemt personal.
10. Adquirir nous hàbits i ser més autònom en la seva realització: Els hàbits d'ordre personal: menjar, neteja, ajudar a vestir-se, despullar-se. Progressar en l'adquisició d'hàbits socials: compartir joguines, recollir-les, esperar el torn a l'hora de començar una activitat. Realitzar encàrrecs senzills. Mantenir l'atenció en una activitat de grup.
11. Progressar en activitats de representació d'allò que coneix i que viu. Fer imitacions més complexes. Realitzar jocs simbòlics de més llarga durada. Diferenciar les joguines i la pròpia acció d'allò que representen.
12. Assentar les primeres bases del pensament lògic molt lligat a la pròpia acció i a l'observació de la realitat pròxima: Classificacions senzilles de mateiral divers. Fer aparellaments, primeres ordenacions (amb un màxim de tres elements), i correspondències entre objectes, segons característiques perceptives.
13. Arribar a les primeres nocions de quantitat amb quantitats molt diferenciades: molts/pocs, molts/un...). Saber comptar dos o tres objectes.
Iniciar la primera representació mental de l'espai incorporant les propietats geomètriques més senzilles (dins/fora, obert/tancat...). Plasmació d'aquestes qualitats en el dibuix.
14. Progressar en el coneixement del medi. Prendre consciència d'ell mateix i la seva relació amb les persones més pròximes (pare, mare, germans). Descobrir algunes de les possibilitats que ofereix el medi natural (l'aigua, l'aire, la sorra...). Adquirir uns primers hàbits de recerca: observació, experimentació, representació, així com de conservació i respecte al medi. Avançar en el coneixement i orientació en espis coneguts i en la diferenciació de períodes de temps (dia-nit, matí-tarda).
L'infant de 4-5 anys
Fins aquest període l'infant ha avançat considerablement en coordinació motora i perceptiva que li permet una observació més detallada de tot el que l'envolta, fet que es relaciona amb una curiositat creixent. Aconsegueix també un avanç tant en el coneixement i control del seu cos com en l'orientació espàcio-temporal.
Avança considerablement en la capacitat de simbolització. Mitjançánt la imitació i el joc simbòlic progressa en el coneixement de la realitat, fent-la seva, ajustant-la als seus desigs; així, el joc esdevé una activitat fonamental per al seu desenvolupament, tant intel·lectual com afectiu. Utilitza i interpreta símbols diversos.
Augmenta la capacitat de comunicar les prppies vivències mitjançant el dibuix i el llenguatge. Aconsegueix un domini de l'aparell fonador i articula amb més precisió tots els sons. Augmenta considerablement el seu vocabulari i millora en l'adquisició d'estructures bàsiques de la llengua. Progressa en la capacitat d'establir relacions quantitatives, de causa-efecte, d'ordre... entre diferents objectes i fenòmens.
Avança en la consciència de grup, i inicia la relació amb grups reduïts. Té uns amics més estables i gaudeix en les activitats dirigides. És notable, per tant, el progrés en el seu procés de socialització.
Cal vetllar perquè els nens i nenes aconsegueixin:
1. Millorar considerablement en l'equilibri del cos i en la coordinació dinàmica amb domini total de la marxa. Adquirir la capacitat de realitzar moviments asimètrics. Millorar la capacitat de seguir ritmes diferents amb el seu cos.
2. Avançar en el domini i conscienciació del propi cos. Controlar el to muscular: passar d'un to muscular tens a un de relaxat. Progressar en el coneixement de les dues parts del cos (dreta i esquerra). Localitzar i anomenar diferents punts i segments d'aquest. Establiment de la dominància lateral.
3. Progressar en la coordinació de la motilitat fina en activitats manipulatives diverses. Anar precisant la coordinació ull-mà. Adquirir progressivament els dos sentits de rotació i la direccionalitat en el traç (esquerra-dreta, dalt-baix).
4. Progressar en la capacitat d'anàlisi perceptiva: discriminació de formes, colors, olors, sons, textures, amb més elements i més matisats. Relacionar percepcions actuals amb altres de viscudes anteriorment: imaginació sensorial. Retenir diferents percepcions: memòria sensorial.
5. Ampliar les possibiltats de comunicació gestual. Efectuar representacions senzilles, jocs d'expressió. Iniciar la combinació de ritme i espai (la dansa). Distingir el so del soroll i algunes de les seves qualitats.
6. Millorar la capacitat de comunicar-se oralment en les dues vessants de comprensió i expressió: progressar en la comprensió d'ordres, narracions i converses. Utilitzar paraules relacionades amb l'espai i el temps, el coneixement d'ell mateix i de l'entorn pròxim. Expressar-se verbalment amb frases senzilles, ben estructurades. Adquirir de manera progressiva més precisió en l'articulació de sons.
7. Avançar en la comunicació gràfica i plàstica. Avançar en la comprensió d'imatges. Afinar la interpretació de làmines (personatges, accions, situacions espacials i temporals). Relacionar una sèrie d'imatges amb el seu fil narratiu.
Comunicar les pròpies observacions i vivències mitjançant el dibuix cada vegada més estructurat i ric en detalls. Descobrir de manera progressiva les possibilitats del color. Millorar en la manipulació de diferents materials i objectes per la descoberta de les possibilitats de creació del modelatge.
8. Progressar en la consciència d'ell mateix i en la seva autoestima. Enriquir el seu jo personal, tot i la marcada dependènciea de les persones immediates. Gaudir de les noves possibilitats en el joc, el treball, la relació amb els altres. Avançar en el coneixement de les seves possibilitats i dels seus límits. Interessar-se progressivament per tot el que l'envolta. Expressar verbalment el que el neguiteja.
9. Guanyar en sociabilització i en autonomia creixent per moure's en el seu medi. Progressar en la consciència de grup i en la capacitat d'adaptar la pròpia activitat a la del grup. (Activitats dirigides, joc simbòlic en petit grup). s'inicia en l'acceptació de normes proposades per l'adult al grup i en l'acceptació de les que es deriven del joc i tracte amb els companys.
10. Progressar en l'adquisició d'hàbits. D'ordre personal: neteja, menjar, vestir. De relació: saludar, ajudar un company, donar les gràcies. Participació en tasques domèstiques/senzilles: parar taula, eixugar coberts... De treball: observació, ordre, netedat, constància... Participació en les activitats de grup: saber esperar el torn en el joc, escoltar els altres...
11. Progressar en la representació mental de les seves vivències. Continuar avançant en la capacitat d'imitació i en el joc simbòlic progressivament més complex. Iniciar la coordinació de les pròpies representacions amb les representacions dels altres: joc en grup. Iniciar la utilització i interpretació de signes arbitraris.
12. Seguir avançant en un pensament lògic inicial, sempre a partir de la percepció sensorial. Agrupar elements per una propietat comuna. Fer ordenacions (amb un màxim de cinc elements). Fer correspondències d'elements basant-se en les qualitats i també en criteris de quantitat. Saber passar de la realització a la definició i de la definició a la realització.
13. Progressar en la noció de quantitat i en el càlcul. Operar amb objectes, i mentalment, amb quantiats inferiors a 5. Reconèixer en l'espai relacions topològiques: disn/fora, obert/tancat, ordre, intersecció...
14. Avançar en el descobriment del medi natural i social que l'envolta. Identificar i diferenciar elements essencials d'aquest medi. Interessar-se per diferents manifestacions i fenòmens de la naturalesa. Ampliar l'adquisició d'actituds i hàbits d'observació i conservació del medi (tenir cura d'alguna planta, respectar els espais de tots...). Ser capaç de fer petits recorreguts tot sol (anar a una altra classe, a un pis veí...).
L'infant de 5 a 6 anys
Adquireix una maduresa important en les funcions bàsiques i en la seva seguretat personal.
Avança en la vivència i representació del seu cos, sobretot en la definició de la seva lateralitat i en el procés d'interiorització de la pròpia dreta i esquerra. Regula i precisa la seva motilitat fina. Hi ha un gran progrés evolutiu i associa moltes més dades del món exterior rebudes a través dels diferents sentits. La maduració perceptiva i psicomotora l'ajuda a estructurar l'espai i el temps. Estructuració que necessita encara uns punts de referència molt clars.
Progressa la seva comunicació verbal, comprèn qualsevol missatge oral d'estructura i vocabulari senzill a la vegada que pot expressar-se amb riquesa i precisó de lèxic, amb formes i estructures cada vegada més elaborades i amb una correcta ordenació d'idees o fets. Augmenta la seva capacitat de centrar l'atenció i de memoritzar tot el que aprèn. Progressa en raonament, troba relacions diverses entre objectes i fenòmens, entre el que experimenta ara i ha experimentat anteriorment; això fa que pugui resoldre uns problemes i interrogants que se li plantegin.
La relació amb els altres nens s'intensifica; el seu joc es fa més organitzat, li calen companys i va aprenent a interessar-se pels desigs dels altres. Relació, aquesta, que li serveix com a punt de referència per a la seva autoafirmació i li ofereix oportunitats d'aprendre a discriminar i saber decidir-se per ell mateix.
Està molt interessat per la realitat objectiva. Aquest interès, acompanyat de les adquisicions en el camp del raonament i en els hàbits de treball, fa que sigui un moment bo per plantejar-se una sistematització més gran en els diferents aprenentatges i una introducció de les tècniques instrumentals bàsiques.
L'educador tindrà un conexiement ampli de la interacció entre el Parvulari i el Cicle Inicial, garantint la continuïtat educativa. Orientarà l'aprenentatge perquè els nens i nenes puguin:
1. Seguir avançant en l'equilibri del cos i en diferents posicions i en la coordinació de moviments en els desplaçaments (caminar de puntetes i talons, caminar sobre obstacles..., amb ulls oberts i ulls tancats..., transportar i pasar objectes). Aconseguir la reproducció de moviments simètrics i simultanis. Seguir ritmes amb intervals i de complexitat creixent. Crear ritmes senzills amb el propi cos i amb instruments.
2. Progressar en el domini i conscienciació del propi cos: evolucionar en el control del to muscular en diferents posicions. Conèixer les diferents parts del cos i dir-ne el nom. Conèixer la pròpia dreta i esquerra. Inici d'orientació dreta-esquerra (sempre partint del prpi cos) en l'espai exterior. Reconèixer la direccionalitat en l'espai ampli (dalt-baix; dreta-esquerra...).
3. Aconseguir mes precisió de moviments en activitats manipulatives diverses. Alternar els dos sentits de rotació en un mateix traç: Realitzar grafismes complexos (alternant formes, ritmes, sentits de rotació...). Representar gràficament els desplaçaments efectuats en l'espai ampli. Ser capaç de creuar l'eix de simetria del propi cos en la realització gràfica.
4. Progressar en la percepció en relació amb altres aspectes maduratius: la motilitat, l'atenció, el llenguatge, l'abstracció, la socialització... Diferenciar matisos d'intensitat, de qualitat. Analitzar, imaginar i saber expressar qualitats sensorials de tot el que l'envolta. Progressar en la memorització d'imatges sensorials.
5. Millorar el desenvolupament del llenguatge del cos a través de jocs dramàtics combinant el gest i la parla. Avançar en el descobriment de les possibilitats de la dansa. Distingir les qualitats del so: altura, timbre, intensitat, duració i reproduir-les. Respondre correctament als estímuls sonors rítmics.
6. Enriquir la capacitat de comunicar-se oralment en les dues vessants de comprensió i expressió. Adquirir el vocabulari bàsic propi de l'edat i avançar en la precisió de la utilització oral d'aquest. Expressar-se amb frases cada vegada mmés estructurades (utilització de pronoms, adjectius i avançar en la utilització d'enllaços). Comprendre i retenir explicacions i narracions més llargues i més complexes. Començar a captar idees i significats implícits en situacions diverses. Familiaritzar-se i exercitar la memòria amb els sistemes d'expressió literària més corrents (rodolins, acuidts, dites, poemes, cançons). Millorar en l'articulació de tots els sons. Aprendre a discriminar-los en diverses posicions sil·làbiques.
7. Avançar en la comunicació gràfica i plàstica. Utilitzar símbols per a l'expressió de ritmes, accions. Millorar la comprensió d'imatges. Saber-ne trobar la idea central relacionant-ne aspectes secundaris. Avançar en l'expressió gràfica. Fer dibuixos etructurats i rics en detalls. Iniciar la reproducció de dibuixos seriats. Ampliar el coneixement de les possibilitats del color utilitzant tons i matisos i relacionant-los emocionalment amb els objectes. Afirmar-se en el domini de materials de modelatge per tal de poder-se expressar en aquesta tècnica.
8. Avançar en la seva seguretat personal. Progressar en la capacitat de decidir-se per ell mateix. Diferenciar progressivament el que sent del que realment passa. Iniciar una progressiva diferenciació dels seus interesos i punts de vista, dels interessos i punts de vista dels altres. Gaudir dels seus nous aprenentatges.
9. Progressar en autonomia i indepencència de l'adult sense deixar de tenir-lo com a punt de referència estable i necessari per avançar. Progressar en sociabilització: adquirir capacitat de jugar i treballar en petit grup. Progressar en l'acceptació de normes, tant les proposades per l'adult com les que es deriven del joc i el tracte amb els companys. Augmentar la consciència de pertinença a diferents grups: família, escola, grups, veïns, amics.
10. Progressar en l'adquisició d'hàbits i actituds de col·laboració, hàbits de cura personal (neteja, menjar, vestir, prevenció d'accidents...). Hàbits de treball i aprenentatge (comunicar-se en veu baixa, ordenar la feina...). Hàbits socials (participació en els treballs col·lectius i d'equip, respectar l'ordre en el joc, col·laborar en la conservació i neteja dels llocs comuns i públics, portar a terme petites responsabilitats.
11. Avançar en la representaciói mental de la realitat: millorar la capacitat d'imitació i de representació simbòlica. Progressar en la interpretació i utilització de signes arbitaris.
12. Progressar en les bases del pensament lògic: Classificar material divers segons diferents criteris. Consolidar les ordenacions d'una sèrie d'elements (8 o 10).
13. Continuar avançant en la noció de quantitat i en el càlcul. Descobrir les primeres relacions i operacions: entre els nombres naturals, així com el seu lligam amb la realitat (del 0 al 10). Adquirir, a partir de la comparació d'objectes i materials continus, una primera noció de magnitud. Elaborar una primera representació mental de l'espai en la qual s'integrin les propietats topològiques (dins-fora, obert-tancat, continu-discontinu...). Iniciar la primera noció de línia recta o corba i superfície plana o corba. Començar a reconèixer aquestes propietats en l'espai conegut.
14. Ampliar el coneixement de la realitat social i natural on viu i sentir-se'n part integrant. Conscienciar-se de què pertany a una família, un poble o ciutat. Adquirir de manera progressiva hàbits i actituds de conservació i respecte del medi. Progressar en el coneixement de materials, plantes i animals i el seu cicle vital. Progressar en el coneixement de períodes temporals cada vegada més llargs i en la representació i orientació en l'espai pròxim.